Nou llibre llegit / nova entrada publicada. Abans de res començar pel final i el final no es una altra cosa que anunciar que m'he llegit la versió catalana del llibre Cançó de bressol de Chuck Palahniuk. Podria analitzar el llibre d'una forma típica però he decidit que serà molt més simple si faig un vídeo explicatiu. O millor encara, en comptes de fer-lo jo en buscaré un per yotube que resumeixi el llibre de forma fidedigne. O potser seria més sencill fer un musical de la meva crítica... o un video porno musical! Per què no? Si la vida és un somni i els somnis somnis són...
Està bé, després de veure aquesta gran aportació al medi audiovisual que va ser aquest l'anunci de compreses segurament et preguntaràs: què cony significa tot això si el que m'estàs parlant és del llibre del senyor Chuck? Doncs aquesta és la mateixa sensació que he tingut jo al llegir el llibre: Però què collons m'estàs explicant senyor Palahniuk? WTF? Mande? Shawarma?
Aquest llibre és tan extrany com escriure el cognom del desgraciat. Però què collons s'havia fumat el Palachuck Palanyuc dels pebrots? O el putu traductor perquè mai puc estar segur de quina part de culpa té un traductor en el fet que m'agradi o no una obra literària. Osties que no és que no entengui la història és que a cada pàgina no deixo de preguntar-me "pero què collons?"... i a la següent em pregunto el mateix... i a la següent... pero de veritat Chuck, de què cony vas?????
I el pitjor de tot això és que el llibre no m'ha desagradat, simplement que quan penso en ell i en la seva història no puc deixar de preguntar-me: "A que oloren les coses que no tenen olor?"
Està bé, després de veure aquesta gran aportació al medi audiovisual que va ser aquest l'anunci de compreses segurament et preguntaràs: què cony significa tot això si el que m'estàs parlant és del llibre del senyor Chuck? Doncs aquesta és la mateixa sensació que he tingut jo al llegir el llibre: Però què collons m'estàs explicant senyor Palahniuk? WTF? Mande? Shawarma?
Aquest llibre és tan extrany com escriure el cognom del desgraciat. Però què collons s'havia fumat el Palachuck Palanyuc dels pebrots? O el putu traductor perquè mai puc estar segur de quina part de culpa té un traductor en el fet que m'agradi o no una obra literària. Osties que no és que no entengui la història és que a cada pàgina no deixo de preguntar-me "pero què collons?"... i a la següent em pregunto el mateix... i a la següent... pero de veritat Chuck, de què cony vas?????
I el pitjor de tot això és que el llibre no m'ha desagradat, simplement que quan penso en ell i en la seva història no puc deixar de preguntar-me: "A que oloren les coses que no tenen olor?"