Guia galàctica per a autoestopistes - Douglas Adams

Doncs aquí escric la següent entrada de l'últim llibre que he llegit. I, per què he fet aquesta entrada en català a diferència de la resta? Doncs bàsicament perquè el llibre ha estat La Guia galàctica per a autoestopistes del escriptor Douglas Adams i, aquesta versió que he llegit, estava escrita en català. Simple.

Es el tercer cop en la meva vida que m'he llegit aquest llibre i això que aquest autor el vaig descobrir tard, a partir de la pel·lícula que va sortir el 2005.

A partir del film em vaig enamorar de la història en general, d'algunes escenes en particular, de Zooey Deschannel, de Martin Freeman però, sobretot, em vaig enamorar del robot paranoide Marvin. Com no em puc enamorar d'un personatge robòtic amb una intel·ligència superior i completament depressiu? ADORABLE!!!!

Al llegir el llibre vaig veure que la història que em va enamorar, les escenes més memorables, els personatges i, sobretot, el robot Marvin, són producte de la imaginació de Douglas Adams. Per tant, en Douglas Adams, només per haver escrit aquest llibre va passar a ser considerat com un semi Déu! I només el considero un semi Déu perquè Déu només n'hi pot haver un i aquest és en Terry Pratchett.

Douglas Adams i Terry Pratchett han creat un imaginari col·lectiu que perdurarà pels segles dels segles motiu pel qual els seus deixebles hem d'estar agraïts eternament i els hem d'adorar la resta de la nostra vida. Però, com a opinió personal (completament arbitrària i completament absurda), Terry Pratchett és més constant en el nivell de qualitat i de tractament de les seves històries (a part de tenir una obra molt més extensa); en canvi, en Douglas Adams té moments, escenes concretes del llibre, que són molt bons... què coi! més que bons! memorables! Però a la vegada aquests moments memorables conviuen amb d'altres molt oblidables que fan que la lectura no sigui sempre constant i fluida. Aquest és el punt que fa que consideri en Terry un Déu per sobre de Douglas. A part d'escriure un milió de llibres més que en Douglas.

Però això no ha de desmerèixer el treball d'en Douglas Adams. Simplement és un semi Déu que ens ha fet comprendre que un bon autoestopista galàctic sempre ha de portar al damunt la seva tovallola.

Puntuació:

-Douglas Adams: Es la polla.
-La guía galàctica per a Autoestopistes: Es la polla.

-Arthur Dent: Es la polla.

-Marvin, el robot paranoide: Es la polla.

-L'escena de la balena i les petúnies: Es la polla en vinagre.